Actualización al valenciano del "Llibre de les bèsties" de Ramon Llull.

La presente actualización puede contener errores en expresiones o formación de frases. 

Ramon Llull, Llibre de les bèsties.

Capítol II: DEL CONSELL DEL REI.

Quan el lleó va ser elegit rei, ell va dir unes paraules molt boniques davant del seu poble:

-          Senyors, ha sigut voluntat vostra que jo siga rei. Tots sabeu que l’ofici de rei és molt perillós i té un gran treball, perquè és responsabilitat del rei mantenir feliços i en pau al seu poble, per tant, si el rei es comporta d’una forma dolenta repercuteix en la gent, és a dir, ho paguen els seus súbdits. Per això és perillós i complicat per a un rei governar-se a si mateix i al seu poble, per tant, vaig a necessitar que em doneu consellers que m'ajuden i que m’aconsellen.
No obstant això, no tot el món pot ser conseller, sols ho poden ser els que siguen savis, lleials i dignes d’aquest ofici.

Tots els barons i el poble en general, van fer cas de les paraules que havia dit el rei i tots van pensar que eren savis, lleials i dignes de ser consellers.

A la cort, l’ós, el lleopard, el jaguar, la serp i el llop van jurar lleialtat al rei i van prometre aconsellar-li. No obstant això, la rabosa, un poc molesta perquè no l’havien elegida per a ser consellera del rei, en presència de la cort, va dir aquestes paraules:

-          Segons el que diu la bíblia, qui és rei del cel i de la terra va voler que en aquest món d’homes senzills i humils haguera amistat i companyia. Per això va elegir als apòstols, que eren homes senzills i pobres que no volien manar per damunt de ningú.
Jo dic que el rei hauria de fer una cosa pareguda, és a dir, elegir animals senzills i humils per al seu consell que no busquen poder ni vulguen igualar-se al rei. També dic que eixos animals dels quals parle jo, són els que viuen d’herba perquè són un exemple d’esperança i d’humilitat.

L’elefant, el porc senglar, el boc, el moltó i els altres animals herbívors van estar d’acord amb el que deia la rabosa i tots aquests aconsellaren al rei que la rabosa era ben parlant i tenia una gran saviesa i que per tant, hauria de ser consellera del rei.

L’ós, el lleopard i el jaguar, quan van escolar que la rabosa era consellera del rei, es van aterrir perquè ella era molt convincent i podria posar en contra seu al rei, però sobretot, perquè la rabosa aconsellava l’elecció del rei millor que cap altre animal.

-           Senyor - Va dir el lleopard al rei - en la vostra cort és el gall qui és més savi, bona persona i sap ser senyor de moltes gallines. Ell canta en l’alba molt clarament i bellament, per això et convé que siga ell el vostre conseller en lloc de la rabosa.

L’elefant va dir que el lleopard tenia raó, perquè el gall podria despertar-li de matí i ensenyar-li a què la reina li obeïsca.
El lleopard va continuar dient que no convé al rei les persones que per natura siguen dolentes, perquè podrien donar pitjors consells.

Per l’altra banda, la rabosa va dir que era necessari que els consellers del rei fossen animals grans i bonics com l’elefant, el boc, el moltó i el cérvol, perquè en presència del rei és convenient tenir una personalitat bonica.

Finalment, el rei va decidir que la rabosa i els seus companys fossen de la seua cort, però el lleopard, en secret, li va contar una historia per a fer-li reflexionar al voltant de la rabosa:

-          Senyor, un marqués va entrar en guerra amb un rei i com el marqués no era tan poderós com el rei, l’única cosa que podia fer era utilitzar la saviesa i crear una estratègia. Eixa estratègia va ser donar diners a un escrivà del rei per tal que li fes saber tots els pensaments i actes que el rei faria en la guerra.
Quan el lleopard es va quedar en silenci el lleó va comprendre el que volia dir el lleopard amb aquesta història i va decidir que el gall fora de la seua cort en lloc de la rabosa perquè el lleopard l’havia fet desconfiar d ‘ella.