Evolució del coneixement i l’ús del valencià durant les últimes dècades.

(texto expositivo)

El present estudi té com a objectiu aclarir el tipus de relació proporcional entre l'augment del coneixement i l’ús del valencià.

Per una banda, tenim l’article 3 de la Constitució Espanyola de 27 de desembre de 1978, que alnúmero 2 explica: “[...]les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts”. A partir d’aquest, durant el mateix any, el decret de la Comunitat Valenciana de 17 de març, va dictar el Reial Decret 2003/1979 de 3 d’agost i, l’ordre de desplegament del 7 de juliol de 1979, regulant així, la incorporació de la llengua valenciana al sistema d’ensenyament del País Valencià. Aquesta llei, introdueix l’estudi i l’ús obligatori del valencià en totes les escoles i instituts públics de la Comunitat Valenciana.

Per altra banda, existeix una decadència en la utilització del valencià com a llengua d’ús informal. Així, es pot comprovar en multitud de titulars de diferents diaris de la Comunitat.

El primer d’ells és el diari El Mediterráneo,en un article del 2005 informa que la Conselleria de Cultura i de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha fet una anàlisi de l’ús del valencià en la població de Castelló, i han arribat a la conclusió de què la llengua autòctona s'ha reduït en el seu ús d’un 95% a un 85% des de 1992 fins al 2004. Aquesta reducció es troba, sobretot, a la parla en casa o en les relacions personals, mentre que als àmbits més oficials, el valencià ha augmentat com a llengua de comunicació.

El segon, és una de les entrades del blog Elcastellano.org, datat en 2009, que segueix aquesta línia i afirma l’estancament del valencià en Alacant, ja que en 1991 sols el parlava un 30% de la població i encara ha disminuït en l'actualitat, sobretot en habilitats orals. Mentre que en la comprensió, la lectura i l’escriptura ha augmentat.

El tercer és un article de Ferran Avià (2012) trobat al diari de la província d’Alacant, Informacion.es. Aquest article és una visió d’Avià al voltant de la disminució del nombre de valencianoparlants. A més, assenyala que la present situació és el producte de la disglòssia i l’autodí. Al mateix temps, posa com a solució el model d’immersió lingüística.

En quart i últim lloc, la Universitat d’Alacant, en un treball de Dr.Àngel V. Calpe (AVL) amb el títol La situació sociolingüística de la Comunidad Valenciana, conclou amb la idea que la inseguretat lingüística del valencià, encara que està present, s'ha tornat minoritària i això, junt amb l'actitud positiva enfront d'aquesta llengua i la seua vitalitat en les àrees on encara és majoritària, està provocant un augment en la parla i utilitat de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.

Concloent, el valencià ha augmentat com a llengua d’ús formal, però ha disminuït en els àmbits familiars, per tant, l’estudi en les institucions públiques ha millorat algunes habilitats lingüístiques com la comprensió i l’escriptura que persisteixen la normalització lingüística d'aquesta. No obstant això, la majoria de la població es decideix per emprar el castellà com a llengua de comunicació general.

Algunes solucions podrien ser la conscienciació de la importància del valencià com a diversitat cultural, i la instauració d’un model d'immersió lingüística. Ara bé, les causes que podrien estar provocant aquesta situació s'han de tractar amb més deteniment.