¡Vull ser un heroi!

Este cuento creado y escrito en valenciano puede contener algunos fallos en la composición de frases y expresiones.

Una vegada hi havia, en una ciutat molt bonica de València, una personeta que sempre, però sempre, anava amb un vestit groc ple de cercles negres. Eixa personeta tan maca es deia Àlex, però tothom li deia Marieta pel color del seu vestit preferit.

Marieta, o Àlex, com vulgueu, tenia un problema molt greu i molt gran; volia ser un heroi de la felicitat amb un poder màgic!, però la veritat és que no en tenia cap de poder màgic, potser perquè era massa menut per a haver desenvolupat els seus poders.

Un dia, ja fart de no aconseguir el seu somni, va decidir anar a la biblioteca del seu barri a buscar un llibre de màgia o d’alguna cosa semblant.
Va buscar molt per totes les estanteries fins que es va topar amb un llibre vell que tenia una portada i contraportada de cuir on es llegia “Màgia a casa. Aprèn a ser un mag”.
Àlex el va agafar prestat i se'n va anar ràpidament a casa a llegir-ho. Va fer totes les receptes i es va aprendre les fórmules màgiques.

Quan va arribar sa mare, molt cansada del treball, va decidir dir-li unes paraules màgiques per a alegrar-la. No obstant això, en compte de fer-la somriure, sa mare es va enutjar moltíssim, no per les paraules màgiques, sinó per tots els plats, coberts, olles i paelles que havia utilitzat Marieta i que estaven totalment bruts i escampats per terra. Veient com havia quedat la cuina, sa mare li va castigar en el seu quart per a que reflexionara.

 Marieta se'n va anar al quart i va començar a plorar perquè mai aconseguiria ser un heroi. De sobte, mentre li queien les llàgrimes, son pare va interrompre en l'habitació i li va preguntar:
- Què estaves intentant fer a la cuina?
- Estava intentant trobar la fórmula per a ser un heroi i fer feliç a la gent, però no sé com- va dir Àlex entre xanglots.
Son pare li va mirar afectuosament i li va donar una forta abraçada.
- T’abelleix vindre amb mi a fer un encàrrec? de pas podríem passar per una gelateria.
Marieta va dir que sí amb el cap i els dos van eixir de casa.

A mig camí, en un pas de zebra, mentre esperaven que el semàfor es posara verd, Marieta va veure un home amb un barret molt gran que pareixia trist.
- Mira papa, eixe senyor sembla estar trist, si tinguera poders podria fer-li feliç, però com no en tinc...- va dir Àlex acatxant el cap.

Son pare va somriure i li va dir, molt baixet, que prestarà molta atenció.

El pare de Marieta va mirar el senyor del barret i li va dir amb un somriuré:
- Hola, et queda genial eixe barret.
- Moltes gràcies- va dir l'home tornant-li el somriure. Sorprenentment ja no estava trist!
- Fixa't Àlex- va dir son pare- no cal tindre màgia per a fer feliç als altres, sols és necessari ser educat i amable.

Des d'eixe dia, Marieta saluda i és amable amb tot el món, sap que eixes són les paraules màgiques per a ser un heroi.